Contactar English Castellano Català

Últimes notícies

10 anys de funcionament de l’Observatori Astronòmic del Montsec 24/10/2018
IEEC

Aquest dimecres 24 d’octubre del 2018 es compleixen 10 anys des de la inauguració de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), ubicat a Sant Esteve de la Sarga (Lleida, Catalunya). Els diversos equipaments de l’OAdM han permès durant tot aquest temps fer importants troballes en el camp de la recerca d’exoplanetes, les supernoves o els asteroides i objectes propers a la Terra, a més de contribuir al seguiment de satèl·lits o a l’estudi de la qualitat atmosfèrica de la zona del Montsec. L’OAdM és gestionat des de l’any 2009 per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

L’origen de la idea de realitzar un observatori astronòmic al Montsec sorgeix a principis dels anys 90, essent-ne el bioquímic lleidatà Joan Oró i la fundació que porta el seu nom uns dels principals ideòlegs. L’equipament de l’OAdM va entrar en funcionament a partir del 2008, amb l’inici de les operacions del primer dels telescopis que s’hi va instal·lar, i es troba a ple rendiment científic des del 2010. Joan Oró és precisament el nom que es va donar a aquest primer telescopi, i que encara avui és un dels més avançats del món a nivell tecnològic.

Deu anys després de la seva inauguració, l’Observatori Astronòmic del Montsec ha esdevingut una infraestructura de recerca clau en el teixit català. Actualment, l’observatori consta de tres equipaments astronòmics més: el telescopi Fabra-ROA Montsec, inaugurat al setembre del 2010 i gestionat conjuntament per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i pel Real Observatorio de la Armada; el telescopi XO-Montsec, instal·lat l’any 2012 per l’Institut del Telescopi Espacial Hubble (NASA) i actualment propietat de l’IEEC; i una “càmera de tot el cel” instal·lada per l’IEEC per a la detecció i seguiment de bòlids i meteors. Així mateix, l’observatori acull una estació automàtica del Servei Meteorològic de Catalunya, una estació de mesura de qualitat ambiental de la xarxa XVPCA (Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua - CSIC) i diverses antenes de comunicació amb satèl·lits d’òrbita baixa instal·lades i gestionades per la Universitat Politècnica de Catalunya i l’IEEC.

Èxit de la tercera temporada de visites a l’OAdM 19/09/2018
IEEC

Unes 150 persones han assistit a les visites guiades gratuïtes

L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) va inaugurar el passat 20 de maig la tercera temporada de visites guiades, que s’han repetit cinc diumenges durant els mesos d’estiu. Tots els torns de visita es van omplir en pocs dies després d’obrir-se les inscripcions.

A cadascuna de les visites guiades hi han assistit unes 30 persones, vingudes des de tot el territori català. Durant les visites, d’una hora de durada i realitzades durant el dia, s’ha pogut veure el telescopi Joan Oró, el telescopi Fabra-ROA Montsec i el telescopi XO-Montsec, i els assistents han pogut conèixer com funcionen i quin tipus de recerca fan gràcies a les explicacions fetes pels propis astrònoms de l’OAdM.

El telescopi Joan Oró renova l'aluminitzat del seu mirall 19/07/2018
Durant el passat mes de juny, els astrònoms i tècnics de l'Observatori Astronòmic del Montsec van dur a terme el desmuntatge del mirall primari del telescopi Joan Oró. Aquest mirall, de 80 cm de diàmetre i amb uns 110 kg de pes, es va traslladar a l'observatori de Calar Alto (Almería), on es disposa de la infraestructura per la neteja i la campana de buit que permet la injecció d'una nova capa d'aluminitzat. L'operació, de les més delicades que es duen a terme en el manteniment del TJO, i que s'havia realitzat per últim cop l'any 2013, ha acabat amb èxit i s'ha pogut verificar un augment de reflectivitat del mirall d'entre un 60 i un 65% en els diferents filtres que disposa l'instrument MEIA2.
Saber-ne més
Saber-ne menys
L’Observatori Astronòmic del Montsec descobreix el seu primer exoplaneta 03/01/2017
El nou exoplaneta s’anomena XO-6b i és un Júpiter calent que orbita al voltant d’una estrella que gira molt ràpid 

La troballa ha estat possible gràcies als tres telescopis del projecte XO instal·lats als Estats Units, a les Illes Canàries i al Montsec

 
L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) ha participat per primera vegada en el descobriment d’un exoplaneta, és a dir un planeta que orbita una estrella diferent del Sol, i per tant fora del Sistema Solar. Es tracta de l’XO-6b. L’any 2012 l’Institut  del Telescopi Espacial Hubble va incloure l’OAdM en el projecte XO que té com a objectiu trobar exoplanetes gegants que girin al voltant d’estrelles brillants. El descobriment s’ha publicat a la revista Astronomical Journal.

“Els instruments XO de Utah als Estats Units, l’Observatori del Teide a les Illes Canàries i el de l’observatori del Montsec a Catalunya actuen coordinadament com si es tractés d’un únic telescopi” ha explicat Kike Herrero, astrònom de l’IEEC.
“Des de l’OAdM no només hem participat en el descobriment del XO-6b amb l’instrument XO” assenyala Herrero, “sinó que, a més, el nostre telescopi Joan Oró ha participat en la caracterització del nou exoplaneta”.
 
Un Júpiter calent

XO-6b és un Júpiter calent. Això vol dir que és un planeta molt gran, que fa dues vegades la massa de Júpiter i també duplica la seva mida; i calent perquè està molt proper a la seva estrella. “Es tracta a més d’un sistema poc conegut ja què l’exoplaneta triga quatre dies a completar la seva òrbita al voltant de l’estrella, mentre que l’estrella gira sobre si mateixa en només dos dies. És el que s’anomena un rotador ràpid”.
L’estudi d’aquest sistema ens permetrà conèixer més coses sobre la dinàmica i les interaccions del planeta i la seva estrella. Herrero també ha explicat que l’atmosfera de XO-6b pot resultar molt interesant ja que es detecta més calenta i més inflada del que prediuen els models en aquest tipus d’exoplaneta.

Sobre l’OAdM

L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) és una infraestructura científica gestionada per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) en virtut d’un acord amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat de Catalunya. Està format per quatre instal·lacions destinades a la recerca en astronomia i dues estacions de mesura destinades a estudis meteorològics i de qualitat ambiental.

L’objectiu principal de l’OAdM és proporcionar eines per dur a terme recerca astronòmica puntera i proporcionar el suport necessari per explotar les instal·lacions disponibles. Diversos instituts i universitats han contribuït activament amb supervisió científica i tècnica, així com aportant els recursos necessaris per al desenvolupament del projecte: l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Fundació Joan Oró (FJO).
Saber-ne més
Saber-ne menys
El Telescopi Joan Oró obté el certificat de Gaia-GOSA 15/07/2016
IEEC
El Telescopi Joan Oró (TJO), de l’Observatori Astronòmic del Montsec, ha rebut recentment el certificat oficial de col·laboració amb la xarxa Gaia-GOSA (Groundbased Observational Service for Asteroids), essent el telescopi que més dades ha subministrat a aquesta campanya d’observació d’asteroides.

Gaia-GOSA és una plataforma que permet coordinar les observacions de corbes de llum d’asteroides i hi participen observatoris professionals i amateurs. L’aplicació interactiva, a la qual es pot accedir online (www.gaiagosa.eu), permet saber quins objectes són els més interessants en una nit determinada i en quin moment seran també observats per la missió Gaia. La mateixa plataforma també s’encarrega de fer el processament de les dades.

La coordinació en aquest tipus d’observacions permet obtenir informació molt detallada de la rotació i la forma dels asteroides a partir de les mesures fotomètriques fetes de manera continuada. A més, la combinació amb mesures realitzades per la missió Gaia de manera simultània permet calibrar les mesures realitzades des de terra, especialment quan la corba de llum és complexa. Fins al moment, el TJO ha subministrat més de 20 sèries de mesures, fet que el converteix en l’observatori més actiu dins la xarxa Gaia-GOSA.
L'Observatori Astronòmic del Montsec i les alertes científiques de Gaia 23/06/2015
TJO-OAdM
El TJO s'ha convertit en un dels telescopis que més observacions ha proporcionat al sistema d'alertes de Gaia.
Saber-ne més
Saber-ne menys
Descobreix-ne més detalls al portal de Gaia del projecte GENIUS.
TJO-OAdM Informe anual 2014 01/06/2015
TJO-OAdM
La informació presentada a continuació és un resum de l'Informe anual del IEEC 2014 que es publicarà a la pàgina web del IEEC.
Saber-ne més
Saber-ne menys
El TJO està operant de forma regular des del 2013 i està proporcionant dades rellevants que es distribueixen a través de la pàgina web de l'OAdM i del node del Spanish Virtual Observatory. El telescopi realitza observacions astronòmiques multi-propòsit i representa també un banc de proves per desenvolupar nova instrumentació. El compromís del TJO és oferir el 100% del temps disponible a la comunitat astronòmica (del IEEC, espanyola i internacional), amb l'únic requisit de maximitzar el retorn científic i tècnic. Al final de 2014, l'OAdM tenia 56 usuaris registrats, 16 dels quals del IEEC, 23 d'altres institucions espanyoles i 17 d'institucions internacionals. Es van rebre un total de 16 propostes de 8 institucions diferents (5 espanyoles i 3 internacionals) durant el 2014. És important destacar que s'accepten propostes de forma permanent i que els observadors tenen garantit un temps de resposta màxim que és inferior a un mes (que es pot reduir a una setmana per a propostes urgents). D'aquesta manera, el TJO pot explotar la seva flexibilitat com a telescopi robòtic i, per tant, reaccionar a fenòmens transitoris, nous descobriments, etc.

El IEEC ha establert un Comitè d'Assignació de Temps (compost per dos membres del IEEC i un membre extern – del IAC) que avalua les propostes, fa una assignació de temps i assigna una propietat relativa. El TJO va observar autònomement durant 190 nits, proporcionant més de 700 hores de dades científiques (un augment del 103% respecte el 2013). El percentatge de completitut mitjà de les propostes que es van acabar durant el 2014 va ser del 66%, el què representa un factor de sobre-petició de 1.5.

El TJO també ha entrat com a membre de ple dret del Spanish System for Space Surveillance and Tracking (S4T), sent un dels tres únics telescopis òptics a Espanya que han demostrat les seves capacitats per ser membre d'aquesta col·laboració. L'objectiu principal és desenvolupar una xarxa de telescopis capaços de realitzar seguiment de satèl·lits i d'escombraries espacials.

També s'ha continuat amb la instal·lació de l'espectrògraf de resolució intermitja ARES. Aquest espectrògraf augmenta significativament el potencial del TJO, proporcionant espectroscòpia amb R=12000 en dues regions espectrals diferents (al voltant de 520 i 660 nm) mitjançant a una òptica d'alta eficiència. Els càlculs indique que es podria aconseguir una relació senyal-soroll de 10 en integracions de una hora per objectes de magnitud V=13. ARES obrirà una porta per utilitzar el TJO en tota una sèrie de nous casos científics, incloent la determinació d'abundàncies químiques, l'obtenció de velocitats radials i el seguiment de l'activitat estel·lar a través de la línia de Halpha. Tot i que hi ha nombrosos telescopis robòtics al mon, nomès uns quants tenen la capacitat per a realitzar espectroscopia. Per tant, ARES posarà el TJO en la primera línia mundial. Durant el 2014, s'ha desenvolupat tota l'electrònica i la major part del programari necessari per permetre una operació desatesa. S'espera que l'instrument comenci la fase de caracterització a principis del 2015.

Publicacions del TJO

Les observacions realitzades al TJO han resultat en tres publicacions científiques en revistes indexades al ISI-WoS:
  • von Essen, C.; Czesla, S.; Wolter, U.; et al., 2014, Astronomy & Astrophysics, Volume 561, A48.
  • Ergon, M.; Sollerman, J.; Fraser, M.; et al., 2014, Astronomy & Astrophysics, Volume 562, A17.
  • Morales-Garoffolo, A.; Elias-Rosa, N.; Benetti, S.; et al., 2014, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Volume 445, Issue 2, p.1647.
A més a més, s'han realitzat tres publicacions on-line al The Astronomer's Telegram:
  • Henze, M.; Sala, G.; Jose, J.; et al., 2014, The Astronomer's Telegram, #6305
  • Barsukova, E. A.; Fabrika, S.; Valeev, A. F.; The Astronomer's Telegram, #6498
  • Sala, G.; Rodriguez-Gil, P.; Henze, M.; The Astronomer's Telegram, #6616
I s'han utilitzat dades del TJO en una tesis de màster:

• Chica, J.L., “Variability analysis of Gaia calibration candidate SPSS 034 from Joan Oró Telescope data”, juliol 2014, directors: Jordi, C.; Carrasco, J.M.

Divulgació

L'OAdM també ha participat en diverses activitats de divulgació, incloent un programa de TV: “Quèquicom”, TV3, 6 de novembre de 2014. Emès el 10 de febrer de 2015.

També ha participat a les notícies del IEEC: Una de les guanyadores dels premis extraordinaris de batxillerat, a l’IEEC, 7 d'agost de 2014.

I en un projecte de finançament de Verkami: Un doctorat per a protegir la Terra d'asteroides perillosos.

Finalment, l'OAdM ha organitzat sis visites a les seves instal·lacions amb audiències diverses (agrupacions d'aficionats, representants de govern local, grups de professors i estudiants, etc.), rebent un total de gairebé 100 visitants.
Entrevista a Ignasi Ribas, director de l'OAdM i investigador del IEEC 11/02/2015
TJO-OAdM
El passat dia 10 de febrer, el programa de TV3 Quèquicom va entrevistar al doctor Ignasi Ribas, director de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) i investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). L'entrevista, realitzada a l'OAdM, parla sobre els exoplanetes i la probabilitat de que hi hagi un planeta similar a la Terra a la Via Láctia.

L'entrevista completa es pot veure a la web del programa Quèquicom.
Saber-ne més
Saber-ne menys
El TJO observa la supernova SN2014J a M82 04/04/2014
TJO-OAdM
Durant el mes de març, el telescopi Joan Oró ha observat en diverses ocasions la supernova descoberta el passat mes de gener a la galàxia M82, anomenada SN2014J. Les observacions s'han combinat per obtenir una imatge amb 2.5 hores d'exposició mitjançant tres dels filtres disponibles al telescopi (B, V i R). La supernova, indicada amb línies grogues a la imatge, és tant brillant que està saturada en totes les exposicions obtingudes (de 5 minuts cadascuna).
Saber-ne més
Saber-ne menys
Seguint Gaia 07/03/2014
TJO-TFRM-OAdM
Durant la nit entre el 6 i el 7 de març, dos dels telescopis situats a l'OAdM (el TJO i el TFRM) van observar el satèl·lit Gaia mentre apuntava els seus panells solars cap al Sol.
Saber-ne més
Saber-ne menys
Mostrem un vídeo amb més de 700 imatges obtingudes amb el TJO durant gairebé 4 hores. Gaia es pot veure com una estrella movent-se de dreta a esquerra al centre de la imatge. Els canvis de brillantor són deguts a diferències en els temps d'exposició, que van de 5 a 20 segons.

També mostrem una seqüència de 22 imatges obtingudes amb el TFRM durant 3.5 hores (amb un forat d'una hora degut a una alerta per humitat). En aquest cas, Gaia es pot veure clarament movent-se cap avall. El temps d'exposició de les imatges és de 45 segons.
El suberbòlid de Cheliábinsk. El perill d'impacte de petits asteroides amb la Tierra 01/06/2013
J. M. Trigo-Rodríguez, M. Tapia, J. Dergham, et al.
Article publicat a la revista AstronomíA. Més informació en castellà aquí.
Observacions de l'asteroide 2012 DA14 18/02/2013
TJO-XO-OAdM
Dos dels telescopis situats a l'OAdM, el TJO i la unitat XO, van observar l'asteroide 2012 DA14 a la nit del 15 al 16 de febrer.
Saber-ne més
Saber-ne menys
Mostrem una imatge animada de l'asterodie 2012 DA14, capturada amb el Telescopi Joan Oró de 0.8 m (cortesia de J. M. Trigo-Rodriguez).
També mostrem dues imatges obtingudes amb la unitat XO (cortesia de P. McCullogh).
Observacions amb el TJO reiniciades 28/07/2012
TJO-OAdM
Des del passat 9 de juliol, el TJO ha reprès les seves observacions després de la parada tècnica, causada per l'avaria del seu únic instrument (MEIA). Durant aquest temps, no només l'instrument ha estat reparat, sinó també el mirall primari ha estat realuminitzat i el mirall secundari s'ha netejat. L'augment global en la reflectivitat és bastant superior al 20%. Si cal, els temps d'exposició de les propostes actualment actives s'actualitzaran automàticament. Per tant, no és necessari que els observadors modifiquin les seves propostes actives.
OpenROCS publicat al sourceforge 01/07/2012
TJO-OAdM
OpenROCS, el programari central encarregat de les operacions del TJO ha estat publicat al sourceforge. El software ha estat publicat sota les condicions de la GNU General Public Licence.
Observacions amb el TJO posposades 23/04/2012
TJO-OAdM
El passat 22 de març, la càmera CCD principal de MEIA (en l'actualitat l'únic instrument del TJO) va deixar de funcionar. Es van realitzar varis intents per recuperar la comunicació amb la CCD sense èxit. Per tant, es va enviar la CCD als EUA per tal d'arreglar-la ara fa uns dies.

Com que el temps necessari per arreglar la CCD malmesa és de vàries setmanes, hem decidit avançar la parada programada d'observacions amb el TJO (prevista pel pròxim setembre) per tal de realuminitzar el mirall primari.

Després de més de mig any d'observacions continuades, aquest representa el principal (i gairebé l'únic) inconvenient inesperat en les operacions remotes de TJO. Des de començaments de setembre, el TJO ha executat vuit propostes d'observació, amb gairebé 6000 exposicions de ciència i 138 hores d'observació (excloent les calibracions).

Aquesta parada, tot i que indesitjable, s'espera que tingui un efecte menor en el rendiment global del TJO, ja que només les fonts d'un parell de propostes eren parcialment observables actualment. Durant els propers mesos, s'espera que augmenti el número de fonts observables per a totes les propostes.

El TJO espera recuperar les operacions nominals a mitjans de juliol. El personal del OAdM lamenta aquesta parada inesperada i es disculpa per les molèsties que pugui ocasionar.