Contactar English Castellano Català

Notes de premsa

L’observatori del Montsec reobre les seves portes al públic 21/05/2018

L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) organitza per tercer any les visites guiades a les seves instal·lacions al Montsec, al municipi de Sant Esteve de la Sarga a Lleida. Es tracta d’una oportunitat única per veure de ben a prop la major instal·lació de recerca astronòmica de Catalunya i una de les més avançades de la península ibèrica.

Saber-ne més
Saber-ne menys

“L’objectiu d’aquestes visites guiades és apropar la recerca astronòmica que es fa a Catalunya i els instruments amb els quals comptem per fer-ho” ha explicat Kike Herrero, astrònom de l'IEEC treballant a l'OAdM. “Els visitants podran veure el telescopi Joan Oró, el més gran de Catalunya i també uns dels més avançats tecnològicament a nivell europeu; el telescopi Fabra-ROA Montsec i el telescopi XO-Montsec, i els explicarem com funcionen i quina recerca fan”.

També podran observar l’All-Sky camera de l’IEEC, una càmera per detectar bòlids i asteroides perillosos propers a la Terra.

“El cel de Montsec” diu Herrero “és el millor de Catalunya per observar l’espai per la seva climatologia i la qualitat del cel fosc”.

Unes 500 persones ja han pogut visitar l’OAdM en els dos primers anys en què s’ha obert al públic. Les visites guiades són gratuïtes, però cal inscriure’s per poder-hi assistir. La primera visita es realitzarà el diumenge 20 de maig i se’n farà una un diumenge al mes fins al mes de setembre. Per apuntar-se només cal omplir aquest formulari http://www.oadm.cat/ca/visites.htm

El telescopi Joan Oró observa l'estrella més misteriosa coneguda 12/02/2018
El telescopi Joan Oró, de l’Observatori Astronómic del Montsec, es troba estudiant la controvertida estrella de “Tabby”, en una campanya d’observació coordinada amb més d’un centenar d’astrònoms professionals i aficionats de tot el món, entre ells investigadors de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya. Avui s’anuncien els primers resultats obtinguts.
 
Saber-ne més
Saber-ne menys
KIC 8462852, o “Estrella de Tabby”, per Tabetha Boyajian, la investigadora de la Universitat Estatal de Luisiana (EEUU) que en lidera l’estudi, és una estrella aparentment típica, un 50% més gran que el Sol, uns 1000 graus més calenta, i a més de 1000 anys llum de distància. D’altra banda, inexplicablement ha estat augmentant i disminuint la seva brillantor de forma esporàdica, d’una manera que no s’havia vist mai abans en cap astre semblant. L’efecte ja va ser observat pel telescopi espacial Kepler de la NASA els anys 2013 i 2015, i des del seu descobriment se n’han formulat tota mena de teories i especulacions per tal d’intentar explicar aquest inusual patró de llum de l’estrella, incloent fins i tot una possible mega-estructura alienígena que orbitaria al seu voltant.
El misteri de l’Estrella de Tabby, a la constel·lació del Cigne, va obligar a que desenes de telescopis de tot el món l’observessin durant el 2017, incloent el telescopi Joan Oró (TJO) de l’Observatori Astronòmic del Montsec. Com a resultat, se n’han obtingut un conjunt de dades que es presenten avui en un article liderat per Tabetha Boyajian. El TJO hi ha contribuït amb gairebé 3000 mesures de brillantor de l’estrella fetes al llarg de sis mesos.
“L’excepcional cel del Montsec, juntament amb la facilitat de les observacions robòtiques del telescopi Joan Oró, han permès obtenir mesures de molta precisió que ara desvetllen per primer cop la naturalesa d’aquesta misteriosa estrella”, assegura Kike Herrero, investigador de l’IEEC que ha coordinat les observacions amb el TJO.
Ja durant el passat mes de maig l’Estrella de Tabby va començar a mostrar una davallada de brillantor, de tan sols un 2%, que va ser l’inici d’una sèrie d’alts i baixos, seguits amb molta atenció per tota la xarxa de telescopis. El seguiment, on a més del TJO hi han participat els aparells més avançats del món com el Gran Telescopi de Canàries, ha permès desvetllar que un conjunt de núvols de pols podrien ser els responsables de l’estrany comportament de la llum d’aquesta estrella. “Això explica que els diferents colors de la llum de l’estrella de Tabby siguin bloquejats de manera diferent, que és el que s’ha vist amb les mesures fotomètriques més recents”, afirma Herrero.
D’altra banda, encara no s’han trobat totes les respostes d’aquesta misteriosa estrella. És per això que el telescopi Joan Oró i tota la xarxa participant en aquest estudi es troben encara seguint-ne d’aprop el comportament, esperant que l’estrella de Tabby es desperti de nou i mostri variacions del 10 o el 20%, similars a les observades pel telescopi Kepler al 2013 o al 2015. Amb les futures observacions s’espera poder resoldre definitivament el trencaclosques que ha plantejat aquesta estrella.

Articles:
- BOYAJIAN, Tabetha et al. “The First Post-Kepler Brightness Dips of KIC 8462852”, The Astrophysical Journal Letters, preprint at https://arxiv.org/abs/1801.00732
- DEEG, Hans et al. “Non-grey dimming events of KIC 8462852 from GTC spectrophotometry”, Astronomy & Astrophysics Letters, preprint at https://arxiv.org/abs/1801.00720
L’anticua del cometa C/2011 L4 PANSTARRS 22/05/2013
J. M. Trigo, TJO-OAdM
El cometa PANSTARRS captat pel Telescopi robòtic Joan Oró de 0.8 m de diàmetre pertanyent a l’OAdM el passat 12 de Maig de 2013.
Saber-ne més
Saber-ne menys

Els cometes són freqüents visitants del Sistema Solar interior, essent blocs quilomètrics composats per una feble amalgama de petites partícules minerals, gels i matèria orgànica que es van consolidar a les regions externes durant els primers estadis formatius del nostre sistema planetari fa ara uns 4.567 milions d’anys. A banda dels cometes periòdics que segueixen òrbites definides i predictibles, cada any prop d’una desena de nous cometes són descoberts per professionals i afeccionats d’arreu del món. Tot just un d’aquest cometes no periòdics, anomenat C/2011 L4 PANSTARRS, va ser descobert el juny de 2011 per R. Wainscoat i David Tholen fent servir el telescopi Pan-STARRS que es troba prop del cim de Haleakala a la illa de Maui a Hawaii (EUA). Tot just ara que s’allunya després del seu pas més proper al Sol, conegut com a periheli, és possible la seva observació amb prismàtics i telescopis.

Efectivament, aquestes nits tenim, des de Catalunya, el cometa C/2011 L4 PANSTARRS, ben favorable per a la seva observació a l’horitzó Nord. Aquest cometa va ser visible al cel de la tarda prop del seu periheli durant el passat mes de març però ara la geometria amb la que observem el seu allunyament del Sistema Solar interior ens permet contemplar-lo a una regió a mitjana alçada de la volta celeste prop de l’Ossa Menor. Aquesta segona oportunitat que ens ofereix aquest cometa ha estat ben aprofitada pel Grup de Meteorits, Cóssos Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) que dins del seu programa de seguiment fotomètric de cometes des del Observatori Astronòmic del Montsec va programar amb molts mesos d’antelació el seu estudi.

Els treballs de seguiment d’aquest cometa, en paraules de l’investigador principal, el Dr. Josep M. Trigo: “El Telescopi Joan Oró ha superat el repte de fer un bon seguiment al cometa amb matrícula, a banda d’obtenir resultats científics satisfactoris que presentarem a Londres durant el European Planetary Science Congress (EPSC), ha generat a més a més imatges realment espectaculars de les diverses cues que els cometes solen desplegar durant la seva breu estada a la regió situada entre els planetes rocosos. En particular, donada la geometria en que observem el cometa, podem veure tot just ara la seva anticua”. Aquesta és formada per partícules de major tamany que reflecteixen la llum del Sol i la fan aparèixer en direcció solar: clarament oposada a les altres dues cues típiques: iònica i de pols. Les partícules que conformen l’anticua queden situades al pla orbital del cometa i que, en condicions favorables, si són creuades per la Terra donen lloc a les conegudes pluges de meteors.

Segons sembla, per l’activitat que ha desenvolupat durant el seu trànsit pel sistema solar interior, estem front a un cometa que posseeix un diàmetre proper al quilòmetre però amb moltes regions actives dignes d’estudi. Així, l’aplicació directa d’un filtre Larson-Sekanina ha revelat la presència de diversos dolls de gas i petites partícules emeses des de regions superficials degut a la sublimació del gel intersticial. Els cometes continuen fascinant-nos i, des de que la sonda Stardust de la NASA va portar partícules del cometa 81P/Wild 2 per al seu estudi als laboratoris terrestres, som convençuts de que amaguen els més íntims secrets sobre l’evolució físico-química del nostre Sistema Solar.

El Telescopi robòtic Joan Oró, amb un mirall de 0.8 m de diàmetre, és propietat de la Generalitat de Catalunya i és operat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Forma part de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM) que, alhora, es troba integrat al Parc Astronòmic del Montsec (PAM).

Més informació a la pàgina web del IEEC.

Imatges i peus

Figura 1. El cometa C/2011 L4 PANSTARRS captat pel Telescopi robòtic Joan Oró de 0.8 m de diàmetre pertanyent a l’OAdM el passat 12.072 de Maig de 2013. El camp cobreix aproximadament la meitat del diàmetre de la Lluna i el Nord queda dalt i l’Oest a l’esquerra, tot just cap a on apunta l’anticua de natura més prima. Tractament de la imatge: Josep M. Trigo/ D. Rodríguez
Figura 2. Un filtre Larson-Sekanina de la regió interna de la coma de l’anterior figura revela diversos jets sortint de l’anomenat fals nucli. Imatge tractada: Josep M. Trigo/ J. Lacruz
Instal·lació de la unitat XO a l'OAdM 27/11/2012
XO-OAdM
Durant aquesta setmana el Space Telescope Science Institute (STScI) (de Baltimore, USA), el qual controla i gestiona les operacions del Telescopi Espacial Hubble, estarà instal·lant l'instrument XO a l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), a Àger, Lleida.

Es preveu que el divendres 30 de novembre la instal·lació de l'instrument estigui finalitzada i, per aquest motiu, s'ha convidat als mitjans de comunicació a presenciar la seva posada en funcionament, la qual tindrà lloc el proper divendres 30 de novembre a les 12:00h a les instal·lacions de l'OAdM.

Es pot trobar més informació al següent arxiu.
nota_prensa_montsec_XO_cat_final2.pdf
L'observatori del Montsec dóna els seus primers resultats: detecció d'una nova a la Galàxia d'Andròmeda 07/07/2009
TJO-OAdM
El passat dia 30 de juny, el Telescopi Joan Oró, ubicat a l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), va descobrir una nova a la galàxia d'Andròmeda (M31).
Saber-ne més
Saber-ne menys
L'erupció del cometa 17/P Holmes, vista des de l'OAdM 31/10/2007
TJO-OAdM
Publicació de les observacions realitzades del Cometa Holmes.
Saber-ne més
Saber-ne menys