Contactar English Castellano Català

Generalitats

El Telescopi Joan Oró (TJO) és un telescopi de la classe d'un metre treballant de forma completament desatesa. La construcció d'aquest telescopi robòtic va motivar el desenvolupament de l'Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), un lloc dedicat a albergar instal · lacions astronòmiques de recerca. Aquest és el telescopi més gran de Catalunya (0.8 m) anomenat Joan Oró en honor al famós bioquímic català, pioner de l'astrobiologia.

El TJO és operat  des de l'any 2007 per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

Instal·lacions

El TJO és un telescopi de 0.8 m fabricat per Optical Mechanics Inc  (OMI), equipat amb una cúpula automàtica de 6,15 m fabricada per Baader Planetarium GmbH, i amb una càmera d'adquisició d'imatges fotomètriques (MEIA) com instrumentació de primera llum. 

Diversos instruments monitoritzen constantment l'entorn: dues estacions meteorològiques, una antena GPS, un detector de tempestes, etc. Una connexió de fibra òptica amb 100 Mbps d'ample de banda, proporciona la comunicació externa necessària per a l'accés remot.

Una arquitectura de software
complexa gestiona totes les operacions de l'observatori. Aquesta arquitectura es gestiona principalment amb OpenROCS, un software de codi obert desenvolupat per controlar observatoris robòtics. El control a baix nivell del telescopi i cúpula es realitza a través del software TALON.

Mode de funcionament

Les necessitats dels casos científics i l'aïllament del lloc, van fer del funcionament robòtic un requisit indispensable pel funcionament nominal de l'observatori. Els observadors només han d'enviar les propostes amb les fonts d'estudi i recuperar les dades i les imatges obtingudes. El telescopi està sent preparat per garantir una alta qualitat a les observacions astronòmiques mitjançant aquest mode de funcionament.

Casos científics

El TJO és una instal·lació de propòsit general i, com a tal, fa una varietat d'observacions relacionades amb diversos casos científics. Donada la seva mida, el principal nínxol científic del TJO està en l'astronomia de sèries temporals, on l'alta cadència i les observacions contínues són el requisit primordial. El seu principal avantatge és un funcionament flexible que permet l'observació de les fonts durant períodes de temps prolongats i també la possibilitat d'un curt temps de reacció, potencialment tan curt com un minut o menys. Donades aquestes característiques, els possibles casos de ciència del TJO inclouen:
  • Investigació d'exoplanetes (amb possible seguiment de planetes en trànsit coneguts o recerques específiques d'objectes individuals).
  • Binàries eclipsants (per comprendre les propietats i l'estructura estel·lar).
  • Variables polsants (per sondejar l'interior de les estrelles).
  • Estrelles variables evolucionades (gegants i supergegants).
  • Activitat estel·lar (per entendre la dinamo magnètica i per calibrar el temps de decaïment d'aquest tipus d'activitat).
  • Variabilitat dels nuclis galàxies actives (relacionades amb el procés d'acreció estocàstic).
  • Objectes del Sistema Solar (seguiment d'asteroides, objectes propers a la Terra, cometes).
  • Supernoves (amb el valor afegit d'obtenir fotometria primerenca).
  • Binàries de raigs X (variabilitat deguda a la rotació i als fenòmens d'acreció).
  • Noves (també amb possibles dades primerenques).
  • Contrapartides òptiques d'esclats de raigs gamma (GRBs).
  • Qualsevol fenomen transitori en general.
Els casos de ciència anteriors requereixen una important flexibilitat en la programació de la nit, necessitant sistemes que reaccionin ràpidament a les alertes d'observació relacionades amb els GRBs, les supernoves i fenòmens similars on el temps és crític. La participació en les xarxes d'observatoris robòtics permetria dur a terme, per exemple, observacions que necessitin una cobertura contínua en el temps. De manera similar, el TJO es pot utilitzar com una instal·lació de suport en certes missions espacials per recollir dades fotomètriques i astromètriques. El TJO ofereix temps a la comunitat astronòmica a través de propostes competitives revisades mitjançant un Comitè d'Assignació de Temps (CAT) independent.